Senyora Carme, és preciós. Et dóna la sensació que la boira et cala fins els òssos, com la que tenim a Lleida. Gràcies per ensenyar-nos-el. Una abraçada
La Carme, té una frase molt encertada. Amb una senzillesa molt gran diu: A mi les coses em criden. I es veritat, hi ha coses que fan tot el que poden per cridar l´atenció, és com si diguessin: Mira´m sóc aqui,vull formar part de la teva vida, de casa teva... i tant es pot tractar d´una flor diminuta, com d´un setrill d´oli, o unes castanyoles, o uns esclops o un porta vella de galliner. És tot un prodigi observar com fa tots aquests descobriments. Jo, fa anys que li se aquest secret i faig tot el que puc per imitar-la, encara que no ho faci tan bé com vosté, n´he aprés bastant, amb tot això, volia dir, que a mi em va cridar un quadre de Montserrat, TOTA Montserrtat,( tal i com es veu venint de Rocafort), des d´un aparador estimat que plegava. I des de llavors el quadre viu al passadís de casa, en un tros de paret que sembla fet expressament per a ell. -Em fa feliç pintar, diu vosté. És ben veritat. A molts ens fa feliços poder atresorar els seus quadres.
Senyora Carme, és preciós. Et dóna la sensació que la boira et cala fins els òssos, com la que tenim a Lleida. Gràcies per ensenyar-nos-el. Una abraçada
ResponEliminaANA PRINCESA DEL GUISANTE: M'agrada saber que tinc un públic tan fidel!
ResponEliminaLa boira, és un element recurrent en la pintura, perquè afegeix misteri i embelleix els paisatges. Tú la coneixes prou bé!
Una forta abraçada a tota la família i moltes gràcies per comentar.
La Carme, té una frase molt encertada. Amb una senzillesa molt gran diu: A mi les coses em criden. I es veritat, hi ha coses que fan tot el que poden per cridar l´atenció, és com si diguessin: Mira´m sóc aqui,vull formar part de la teva vida, de casa teva... i tant es pot tractar d´una flor diminuta, com d´un setrill d´oli, o unes castanyoles, o uns esclops o un porta vella de galliner. És tot un prodigi observar com fa tots aquests descobriments. Jo, fa anys que li se aquest secret i faig tot el que puc per imitar-la, encara que no ho faci tan bé com vosté, n´he aprés bastant, amb tot això, volia dir, que a mi em va cridar un quadre de Montserrat, TOTA Montserrtat,( tal i com es veu venint de Rocafort), des d´un aparador estimat que plegava.
ResponEliminaI des de llavors el quadre viu al passadís de casa, en un tros de paret que sembla fet expressament per a ell.
-Em fa feliç pintar, diu vosté. És ben veritat.
A molts ens fa feliços poder atresorar els seus quadres.